En faig 39. No és una edat ni més ni menys xula, tot i que reconec que els números senars no m'agraden. Es tanca un cicle? Se n'obre un altre? Toca repassar alguna cosa? Crisi dels 40? Ja no toca deixar-se portar per la màgia? He de trobar el seny d'una vegada? Canvio la dopamina per l'oxitocina?
Paparrutxades.
Sóc aquí. Sóm aquí. Ara. Avui. I tot l'amor es respira al voltant. Tant amor!
Gràcies!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada