dimarts, 15 d’octubre de 2013

166/365. Urkito.

Hi ha dies que el sol fet de pensar que hi ha alguna persona, a la que tu estimes, que està bojament feliç, et fa tremendament feliç a tu. I t'emociona. I et recorre el cos una extranya barreja de pessigolles i tremolor només de saber que en un altre racó de la ciutat, hi ha hagut una explosió d'emoció i felicitat i s'han omplert els cors de papallones i pessigolles i de somriures les cares.

A vegades les coses triguen a arribar per algún motiu. I ha de ser així i ara ja sabem per què.

Avui ha arribat l'Urko. I una colla de tietes estem mortes d'amor!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada