divendres, 26 d’abril del 2013

76/365. Temps era temps.

Quan el català era cosa de tots. Quan et posaves el tabardo d'ante forrat per dins si feia fred. Quan al citroën GS hi anàvem sense cinturó i asseguts a la falda de la mare. Quan només vèiem tve1 i el VHF. Quan veure l'1, 2, 3 era l'esdeveniment familiar de la setmana. Quan les rajoles del lavabo eren amb flors estampades. Quan la mare portava els cabells curts. Quan l'olor de truita caragolada em feia sentir segura. I encara em passa ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada