77/365. Vendo barato chocho!

Mercat d'intercanvi i segona mà. Teràpia anti-diógenes, anti-records inútils i pro-mierdas-las-justas.

I el Jorge, el millor veí de parada i assessor de venta gitanera.

76/365. Temps era temps.

Quan el català era cosa de tots. Quan et posaves el tabardo d'ante forrat per dins si feia fred. Quan al citroën GS hi anàvem sense cinturó i asseguts a la falda de la mare. Quan només vèiem tve1 i el VHF. Quan veure l'1, 2, 3 era l'esdeveniment familiar de la setmana. Quan les rajoles del lavabo eren amb flors estampades. Quan la mare portava els cabells curts. Quan l'olor de truita caragolada em feia sentir segura. I encara em passa ara.

75/365. En movimiento. Marcelo aurelio.

So analogic! So contrast! So i like it!

Fins el 18 de maig a Can Basté. Barcelona.

74/365. Dormidinas by renfe.

Tot i que amb el preu del bitllet em surt més a compte una capsa d'Orfidal.

73/365. Temps d'espera.

Ja em toca entrar i que m'empastis el queixal? No pot ser! Encara no he llegit l'article en el que s'explica quant s'ha engreixat la Kardasian amb l'embaràs! D'acord, entro, em poses l'anestèsia i torno a la saleta d'espera que vull veure quina cara fa la Jennifer López des que el millor perruquer caní de Beverly Hills va tallar el serrell per equivocació al seu gosset.

72/365. Si lees, no conduzcas.

The boss ha aparcat avui davant del mar. Intento imaginar els seus moments de lectura dins aquesta furgoneta de transport. I desseguida se que és ella qui li llegeix cada dia. Tots dos van decidir cremar la ràdio i oblidar per sempre les notícies d'actualitat internacional i els programes sorollosos de falques publicitàries eternes. Ella s'asseu al seu costat, el mira i es corda el cinturó. ell arrenca el motor impacient per escoltar com ella entona històries de por entre semàfors que els permetin mantenir la pell de gallina eternament. Estic preparat.

71/365. Sopa de galets

Visca la primavera que et regala un dia de pluja que et convida a demanar un plat de sopa de galets de color groc curry. Crec que debia ser una al.legoria al sol invisible d'avui. Però no estic segura que a la cuina ho haguessin fet amb aquesta intenció.