102/365. Impaciència xiringuera.

A vegades la brisa marina perd poesia i talla el rotllo.

101/365. Primavera

Un dia, de cop, i després de desitjar-ho intensament i llarga, el cel és blau intens i els rajos de sol es reflecteixen a les teves arrecades. I tot es posa en marxa.

100/365. Amarillo verdoso

No sé si posar una foto d'un periquito blanc fantasmagòric fluorescent amb fogons de cuina liles de fons és el més adient quan es busca un periquito groc verdós. Pobre periquito sense nom.

99/365. Quin dia és avui?

Els temps es fusionen. Recuperació d'objectes perduts. Però prefereixo uns macarrons deconstruïts amb reducció de tòfona i esferificació de llet de coco. Amb el cul sobre una cadira de disseny dels anys 50 i el cartell de la merceria on la iaia passava les tardes.

98/365. Oasis

97/365. Si giro perché giro...

Peus llagats, barres on algú et demana que pensis, boxejadors a les parets, queixalades de vampir al coll, la Barcelona dels anys 30 enganxada al ventilador, guiris i carajillos de La Ribera, allioli i patates braves, llagostins i xipirons, cigarros a la porta i el Chispín servint cubates al solitari amb bermudes.
Les canyes com les d'abans pels clients de tota la vida... pels d' avui... A pinyó.

96/365. Cuando calienta el sol aquí en la playa...

Tenia tantes ganes de poder sentir l'escalforeta del sol al cos i de que em vingués de gust ficar-me a l'aigua... Que no recordava que això d'anar a la platja a prendre el sol envoltada de gent desconeguda i generalment pesada em sembla tremendament horrorós!!! Benvinguda primavera igualment!!!