divendres, 13 de setembre de 2013

149/365. El prefaci faci'l fàcil.

Més boig
que Roig
(ni tinc
ni cinc
ni fetge
de metge
ni ple
d'alè),
fent doble
redoble
de mots,
singlots
en vers
advers
i sec
a frec
de foc,
remoc
els fems
del temps,
desfaig
l'empatx
del viure,
tinc lliure
l'orella,
la cella
cremada,
cansada
la vista,
duc llista
de muts
perduts
i restes
de testes
i canes
humanes,
dels cors
dels morts,
refaig
l'escaig
del viu,
un riu
emmerda
la merda
que llenço,
condenso
aquest
paquet,
no taca
butxaca,
el duc a
la nuca
molest i
que resti
si em maten
gravat en
paraules
em plau, les
rebusco i
m'ofusco i
m'emprovo
si el trobo
un viure
de riure,
la fe
de re,
un somni
d'insomni,
un dau
que cau
a l'u,
menú
menut
he dut
a taula
(paraula):
no hi ha
més pa,
tot és
només
cabòria
d'història
d'Espanya
en canya
vulgar
i en part
cascada,
balada
serena
que mena
metzines
divines
del front
on són
de massa
a plaça
perquè
l'alè
dels rots
de tots
airegi
l'arpegi
d'un sol
llençol
ratat,
tacat
tan brut
que put
a pares
i mares
si volen
i dolen.
Descans.

Enric Cassasses
(I Pascal Comelade a Caldes d'Estrac)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada